ESTRENA DEL DOCUMENTAL 4F A BARCELONA AMB L’OKUPACIÓ DE L’ANTIC PALAU DEL CINEMA DE LA VIA LAIETANA

“Després de 12 anys tancat, l’antic Palacio del Cinema de la Via Laietana torna a obrir les seves portes durant 24h sota el nom de CINEMA PATRICIA HERAS. Dedicat a la jove que es va treure la vida l’any 2011 per demostrar la seva innocència, avui hem vingut aquí per difondre la veritat sobre el cas que la va dur a la presó, a ella i a 3 innocents més: el cas 4F”.  Text extret del comunicat llegit en motiu de l’okupació del cinema.

L’estrena del documental es va fer el 8 de juny del 2013, en un acte de desobediència civil amb l’okupació del cinema abandonat de Via Laietana, que va ser rebatejat amb el nom ‘Patricia Heras’. A continuació us deixem dos clips que narren dita okupació.

Clip de la notícia de Sicom TV: 

Clip de la notícia de Tv3:

ROLANDO D’ALESSANDRO: SI TE’N VAS NO TORNIS

Rolando d’Alessandro, és un dels participants a la xerrada prèvia a la projecció del Documental 4F, ni oblit ni perdó.

Rolando és l’exemple de com la biografia personal esdevé un motor imprescindible per entendre la lluita col·lectiva. Sent un jove militant d’esquerres italià que, acusat injustament d’haver comès un crim comú, es veu obligat a dur la vida d’un nòmada desarrelat. És un pròfug que ha passat tres dècades perseguit per la Interpol i vivint sense papers, a l’ombra i fora de tot control oficial, tot i que ha treballat per a l’administració pública. La seva experiència personal coincideix amb molts dels episodis més convulsos de la història recent europea, ha participat de forma activa en moviments d’esquerra revolucionària que des de la dècada dels 70 sacsejaren la vida política italiana, la francesa i la catalana, a la recerca d’un món sense explotats ni explotades.

En aquests últims temps el Rolando és conegut per la seva implicació en diversos moviments com Rereguarda en Moviment o la querella contra Felip Puig per la càrrega del 27 de maig del 2011 contra els acampats del 15-M a Barcelona (article de La Directa sobre la seva visió de l’acció de la Brimo).

És interessant aturar-se en aquest article per veure quina visió té el Rolando sobre com fer front a les accions violentes estructurals o al que ell mateix anomena l’arbitrarietat del poder. Aquesta arbitrarietat pot ser combatuda i sovint derrotada, diu el Rolando, pels simples mecanismes que animen tota societat, quan aquesta és capaç d’esquinçar la teranyina de pors, manipulacions, violències obertes o encobertes amb que els dominants emboliquen i deformen la realitat. El cas de 4F com moltíssims altres demostren que el sistema no és tot poderós, que el gran germà no tot ho controla.

El repertori de resistències d’una societat és molt ampli: la solidaritat, la capacitat crítica, la desobediència, la deserció, la fuga, la creació i també la força, sempre que respongui i s’ajusti als valors que pretén defensar.

–      Intervenció de Rolando durant la presentació de l’Informe Anual d’Stop Bales de Goma: “És molt dura la lluita contra gent que sap torturar”

–      Entrevista a TV3 a Rolando en motiu de la presentació del seu llibre: Si te’n vas no tornis

http://www.tv3.cat/videos/4395891/Entrevista-a-Ronaldo-dAlessandro-versio-llarga

Tancament: “Documental 4F, ni oblit ni perdó”.

Aquest dijous ens acomiadem, de moment, de la Plaça Pau Casals i del vostre caliu refrescant.
Ho fem amb la projecció del Documental 4F, amb la intervenció d’un dels seus autors, i Rolando d’Alessandro.
Estrenat el passat 8 de juny a l’antic Palau del cinema, okupat temporalment i rebatejat com a Cinema Patricia Heras, el “Documental 4F, ni Oblit ni Perdó”, és una investigació que qüestiona el muntatge policial que va tenir lloc el 4 de febrer de 2006 a Barcelona, que va suposar l’empresonament i tortura de quatre persones com a boc expiatori d’una agressió a un policia, i que va tenir el tràgic desenllaç del suicidi d’una d’elles, la Patrícia Heras, el 26 de Abril de 2011, quan havia de tornar a la presó de Wad-Ras.

És molt important per nosaltres portar aquest documental al Prat, que conegueu a què ens enfrontem, com de podrit està el sistema judicial, com de poc democràtica i plena de hooligans salvatges és la nostra policia, com un equip municipal que porta a les seves sigles la paraula Socialista pot cometre una atrocitat d’aquestes carecterístiques, arribant a destruir la vida d’unes persones pel simple fet de lluir una determinada estètica.

En aquest teaser s’exposen les claus del cas:

Pagesia per al Futur, una campanya de Delta Viu

Imprimir

La campanya Pagesia per al Futur, llançada per la plataforma Delta Viu a l’abril d’aquest any, consiteix en un seguit d’accions per tal de pressionar el Parc Agrari i les altres institucions de la comarca del Baix Llobregat perquè establssin mecanismes efectius d’accés a la terra i evitar així que hi hagi terres abandonades (veure el Manifest). Però el seu objectiu va més enllà, que la campanya sigui un inici per a aquesta lluita, i complementar-la amb la creació d’un inventari de terres en desús, la formació de futurs agricultors/res, la demanda de major protecció urbanística del Parc Agrari o la seva ampliació.

Dijous comptarem amb Raul Bastida, membre d’aquesta plataforma, qui ens explicaà com s’està desenvolupant la lluita.

“Ocupar, produir, resistir!”. Damià Caro, pels camins del Brasil i Somonte passant per Catalunya.

somonte el docu

Per a la xerrada que acompanyarà la projecció de “Los sin Tierra, por los Caminos de América”, comptarem amb el testimoni de Damià Caro, que ha viscut dos anys al Matro Grosso do Sul, ha format part del sector de comunicació del Moviment Sense Terra i de la Brigada Audiovisual de Via Campesina al Brasil. Allà ha après el lema “Ocupar, produir, resistir!” d’un moviment social que aglutina més de mig milió de famílies arreu del país.

Us preguntareu, la Via què? La Via Campesina és un moviment internacional que agrupa 200 milions de camperols i camperoles, petits i mitjans productors, pobles sense terra, indígenes, migrants i treballadors agrícoles de tot el món. En total, comprèn al voltant de 150 organitzacions situades en 70 països d’Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica. Un moviment de masses que lluita per una sobirania alimentària i popular.
En Damià, periodista polifacètic i curiós de mena, forma part de l’Associació COMSOC – Comunicació Social. Amb aquest col·lectiu impulsa iniciatives multiplataformes (programes de ràdio, documentals, portals a Internet, concursos, llibres-CD, espectacles, i tallers) que contribueixen a potenciar moviments socials, com el de la sobirania alimentària i el turisme responsable, i cultures populars de tradició oral.
Precisament, el seu darrer treball és un documental sobre Somonte. Una pel·lícula en la què un grup de jornalers andalusos mostrarà com l’ocupació de terres els permet superar situacions d’extrema necessitat com són l’atur, els desallotjaments i les dificuldades per alimentar-se. En el dia a dia de la comunitat, els protagonistes del film proposaran una reflexió sobre les sortides a la crisi, des de ho col·lectiu i legítim, per aconseguir treball, pa i dignitat.
La pàgina sobre el documental: http://somonteeldocu.org/es/

Terra i Llibertat

La propera sessió tracta el tema de la desobediència aplicada a les apropiacions de terres improductives per a ser treballades i aprofitades pels propis treballadors i treballadores.

Es projectarà el documental Los Sin Tierra, por los Caminos de América, que tracta sobre el Moviment Sense Terra, al Brasil, un ampli moviment social brasilè d’insiparació marxista, molt organitzat i consolidat, sorgit el 1985 com a oposició a la Reforma Agrària imposada als anys 70 per la dictadura militar, que prioritzava la colonització a d’alres indrets, i no pas una redistribució de les terres improductives, majoritàriament latifundis en mans de pocs propietaris. Davant de la necessitat creixent a casa nostra i la situació d’abandó en la que es troba cada cop més persones a l’estat espanyol i a Catalunya, estan sorgint iniciatives en aquest sentit, i és molt interessant i necessari aprendre d’aquest moviment amb una llarga trajectòria, que ha anat aplicant diverses formes d’aconseguir els seus objectius (manifestacions, concentracions regionals, audiències amb governadors i ministres, vagues de fam, campaments a les ciutats o a les inmediacions dels latifundis considerats inconstitucionals, ocupacions de òrgans públics i ocupació de terres enteses com improductives)

Aquesta escena de la valuosa pel·lícula Tierra y Libertad, de Ken Loach, mostra una assamblea on es planteja la col·lectivització de les terres d’un poble durant la Guerra Civil. Com a cursiositat, dir que aquesta escena va ser gravada amb els propis habitants del poble on es va rodar, aconseguint un gran realisme i evocant-nos les dificultats que pot plantejar aquest canvi de paradigma productiu i distributiu, a petita escala.